Estimadet, si jo poria
d’ets ossos donar-te es moll!
Jo p’ets homos me degoll:
per tu em taiaria es coll;
no es meu: es de sa camia.

Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.

Alegre és es Puig Moltó
p’es qui hi té s’enamorada;
darrere, bona mirada,
però davant és millor.