¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
161
Volum
III
Interpretació
Es donen les mans i canten mentres revolten. En acabar la cançó; la més gran de les nines es gira de cara a defora i segueix donant les mans a les que té a cada costat i revoltant amb elles. Canten la cançó tantes vegades com nines hi ha; i per tant; fins que totes les nines estan girades de cara a defora de la rotlada.
Altres cançons relacionades
Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.
Si a cas sentiu a dir
que dues joves han fuites,
som jo que les me n’he duites,
i ne vui una per mi.
A Alcúdia solen donar
pa d’ordi an es combregats
i an ets extremunciats
aigo bullida de mar.
Tradicionari de Mallorca
