¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
161
Volum
III
Interpretació
Es donen les mans i canten mentres revolten. En acabar la cançó; la més gran de les nines es gira de cara a defora i segueix donant les mans a les que té a cada costat i revoltant amb elles. Canten la cançó tantes vegades com nines hi ha; i per tant; fins que totes les nines estan girades de cara a defora de la rotlada.
Altres cançons relacionades
Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!
Vós sou la prenda més alta
que compraria amb diners.
Quin joc tan a s’enrevés!
A ca vostra hi sou de més,
i a casa hi feis prou falta.
Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
Tradicionari de Mallorca
