Quan varen fer Son Pastor,
m’estrany com no hi feren clasta,
i és que varen dir:-Ja basta
de sa paret sa blancor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Pastor
Poble
Artà
Núm de glosa
536
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si anau a la Rambla,
no vos hi arrambeu,
que la Rambla taca
i vos soiareu.
Com jo mir i torn mirar
i mir una altra vegada
per veure si sortirà
de dins can Vei sa criada
Un día una pastora se fue a pastorear.
Guardando sus rebaños, se puso a cantar:
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Al pasar por palacio, la Reina que la vió
le dijo: -Pastorcita, tu canto me gustó.
Do re mi, fa fa fa, do re mi, fa fa fa,
do re mi fa, sol la si do, mi, re, do!
Si tú eres buena niña, yo te regalaré
un vestido de seda, también lo bordaré.
¿Quieres vivir conmigo? Feliz tu vivirás,
guardarás mis ganados, también podrás cantar:
-Eso, señora mía, eso no puede ser,
mis padres son ancianos y me han de menester.
Tradicionari de Mallorca
