¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
En esser fii de pagès,
al punt li donen entrada:
té sa casa ben parada,
i com ve la fi, no té res.
A segar me’n vaig avall
i no se quan tornaré.
D’es doblers que avançaré,
comare, vos faré un ball.