Na Caparrota va anar
an es ball a fer paper:
ja se pot entonar bé,
que ella planta no farà
enc que se’n vagi a posar
tot s’or de ca s’argenter.
No te’n vagis, no, per Déu,
que em podries olvidar.
Sense tu no puc estar,
Pere-Antoni, estimat meu.
Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.