Quan sa dona es morigué,

Quan sa dona es morigué,
que rentàvem sa bugada,
ell va dir a una veinada:
-Dins poc temps me casaré.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Porreres

Núm de glosa

2122

Volum

III

Altres cançons relacionades

¿Que et deus pensar, diamant,
que En Pere Pau tenga tinya?
Ell és s’hereu de sa vinya,
de ses cases i d’es camp!

Novia, vos n’anireu
a’s carrer del Purgatori,
emperò com hi sereu
li diran el de la Glòri’.

Jo no dic que sies torta,
però mires malament.
Per dos cèntims d’aigordent
estàs darrere sa porta.