N’Esperança i sa mare
surten enmig d’es carrer:
-En Sebastià no ve…
-No ve En Sebastià encara!

Tota sa fruita novella
la duen devers Ciutat.
Si a ta mare no li agrad,
digues que no hi vaig per ella.

–Es veis en estar colgats,
jo vendré, si no et sap mal.
–Fiet, no faces un tal,
que un tai va desbaratat
en no haver-hi majoral.