Tenia Na Palacanyes
i vaig armar Na Coa-d’ai;
ell no n’heu vista cap mai,
somera amb tan poques manyes!
Na Palacanyes du fueros
i Na Coa-d’ai també.
De ses pedres que duré
he d’alçar ca s’Esgoder
deu pams més alt que es Crucero.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ases i someres
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
202
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo passaria la mar
per damunt un mocador
per anar a veure s’amor
que dins Cartagena està.
Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.
Ja volanda, ja volanda,
que tant de volandejar!
Un caragol va voltar
més d’una hora es Puig de Randa.
Tradicionari de Mallorca
