Quan m’ho deien, jo no ho creia,
pèrò ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té
la mort darrere s’oreia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Carreters
Poble
Sóller
Núm de glosa
42
Volum
II
Altres cançons relacionades
Al•lotes de can Marines,
escoltau lo que diré:
segons pareix, l’any qui ve
no sereu totes fadrines.
Alt el Teix tenc una parra
qui té dos mil estalons
i ses rates i es dragons
sa soca li han foradada.
Tenc sa boca d’es menjar
que no me serveix per beure,
i es dies que no em deix veure
sempre me fan dejunar;
som més lliquera que un ca
i per més de mil somades,
i en pic que ho don a ses cames,
ningú me pot agafar.
La locomotriu.
Tradicionari de Mallorca
