Tenc sa boca d’es menjar
que no me serveix per beure,
i es dies que no em deix veure
sempre me fan dejunar;
som més lliquera que un ca
i per més de mil somades,
i en pic que ho don a ses cames,
ningú me pot agafar.
La locomotriu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
205
II
Un camp en el món hi ha
que no té rels ni rabassa;
son fruit treuen a sa plaça
i tothom l’ha de tastar
i no se’n pot escapar
cap cristià, per bé que faça.
La sal (que en fan tastar al qui es batejat).
Com som Miquel Miquelí,
que passaríem d’envant
si jo t’agradava tant
com tu m’agrades a mi!
Es diumenge davant Pasco
demanares per venir,
i ara, assussuaixí,
tu t’has deixat de venir.
¿No trobes si és bon xubasco?