Diuen que es riure i folgar
és un punt de passatemps.
Si et cases i no l’avens,
mon conhort serà plorar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Esporles
Núm de glosa
1270
Volum
III
Altres cançons relacionades
En bon dematí, s’amor
ja m’ha donat capellada,
i jo no la hi he tornada.
Déu m’ha tenguda, Senyor!
Bon Jesús, per la humildat
que tenguéreu en la creu,
vos deman que em perdoneu
de tota culpa i pecat.
Déu del cel faç reverència,
que amb Ell no ens porem posar.
Des que te’n vares anar
a dins Son Roca a habitar,
no em fa profit es menjar
ni es beure ni es conversar
lluny de la teva presència.
I, ara, amb obediència,
et vui servir i estimar.
I, d’altra part, vull pensar
si t’han dat per penitència,
clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la meva mà
un clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la mev amà
un clavell que em varen dar.
I, si no l’has d’acceptar,
de cert que l’hi vui tornar,
que ella ajonoiada està
davant Déu, fent penitència
Tradicionari de Mallorca
