Marit, no estigues gelós
d’una fruita que no es gasta:
no és res si un altre la tasta,
mentres n’hi haja per vós.
No hi ha racó ni vorera
que enguany no estiga sembrat
i l’amo estava intentant
de sembrar es rotlo de s’era.
I sa madona grossera
que l’hi havia encarat.
Na Rafelona deu dir:
Mon cor rebenta de pena.
Oh, Miquel de sa Fontella,
jo i tu ens hem de despedir.