Quan jo vaig esser casat
-no l’endemà: es primer dia!-
sa dona se’n penedia,
i jo era s’enganat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Algaida
Núm de glosa
2142
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo la’m mirava fi fi
i ella duia quadrillos,
i duia p’es rebosillo
brotes de fonoi marí.
¿Que no saps que m’enviares,
per devertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, son pintades.
Ara sí que em casaria
amb un homo que no hi ves,
i li prendria es doblers
i llavó li fugiria.
¿Sabeu quan hi tornaria?
Quan sabria que en té més!
Tradicionari de Mallorca
