¿Que no saps que m’enviares,
per devertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, son pintades.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Avarícia, egoisme. Generositat
Poble
Algaida
Núm de glosa
534
Volum
III
Altres cançons relacionades
Cada vegada que pas
i veig ses portes tancades,
a mi me són punyalades,
i ella sols no en fa cas.
An es colom diuen marro
quan el criden per menjar;
ses formigues per llaurar
i es moscards per tirar a carro.
Aigo ben encalentida
ne tenc dins un poalet,
per dar beure a Na Garrida
ses hores que tengui set.
Tradicionari de Mallorca
