¿Que no saps que m’enviares,
per devertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, son pintades.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Avarícia, egoisme. Generositat
Poble
Algaida
Núm de glosa
534
Volum
III
Altres cançons relacionades
Saps que n’hi ha, de gonelles,
de mantes i de vel clar!
Saps tant el món com està
que jo he anat a empeltar
en es fondo de la mar
ses soques de ses algueres.
Una serp, qui té verí,
té sa cara molt hermosa,
i una dona escandalosa
sempre dóna que sentir.
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Tradicionari de Mallorca
