A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.
¿Vols que et diga, Catanyet,
sa vida d’un glosador?
Si un dia té baldor,
s’altre s’escanya de set.
Es dissabtes s’acostuma,
fadrí que té passió,
anar-hi, a veure s’amor,
tant si fa fosca com lluna.