El dilluns,
es burjons curts.
Es dimarts,
es burjons llarga.
Es diemcres,
es burjons alegres.
Es dijous,
es burjons nous.
Es divendres,
es burjons tendres.
Es dissabte,
sa jaia pasta.
I es diumenge,
es jai tot s’ho menja.
Vet aquí possessió
que jo mai anomenava:
amb s’Àguila no pensava,
només des qui hi sou, amor.
Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.