Com veig que me n’he d’anar
d’es teu portal, molinera,
es peus me tornen arrere,
més envant no puc passar.
En es ball de Son Socies
una joveneta hi ha
que s’atreví a menjar
dins es plat de ses olives.
Los raios de vostra cara
són qui il•luminen es sol,
i sa llengo se’n resol:
n’hi pren com el rossinyol
que canta com s’auba és clara.