S’altre dia s’homo meu
amb una altra em baratava;
set sous de tornes donava,
i a mi no em va sebre greu.
Com veig que me n’he d’anar
d’es teu portal, molinera,
es peus me tornen arrere,
més envant no puc passar.
Querol, no menjaràs coca,
enguany, amb so blat novell:
quan no tendràs carn ni pell,
llavò deixaràs sa rota.