S’escolà toca la queda;
la toca ventant ventant.
I Na Miquela ballant
és com un peixet que neda.

Jo la’m mirava fi fi
i ella duia quadrillos,
i duia p’es rebosillo
brotes de fonoi marí.

Sogra, quan vos morireu,
enviau-me a demanar,
que una carta he d’enviar
a infern, i la hi dureu;
bon passatge que sereu,
perque sé que hi heu d’anar.