Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
Diràs a Na Margalida
que dissabte no hi `niré
perque hauré de fer farina
per sa gent d’es meu carrer.
Fa poc que em trobava a l’Horta
i ara ja som aquí.
Estimada, ¿em vols obrir
un petit sa teva porta?