Voldria que Déu me das
una memòria complida
per explicau-vos, garrida,
sa pena que per vós pas.
Si no se cansa sa ploma,
sa veritat te diré:
garrida de cas Roser,
de poc ençà dus la doma;
jo et faria una corona
de branques de magraner.
Oh Torre Alta de Sa Vall,
que tens s’ombra de mal sana!
A una part es mestral
i a s’altra tramuntana.