Na Miquela d’es pa blan
ha batut a moltes eres,
i diu que ara fa porgueres
d’es fadrins pobres que hi van.
A ca vostra hi sou de més
i a ca nostra hi feis falta.
Vós sou sa prenda més alta
que compraria amb diners.
A Cala Figuera pesca
el tresor de mon amor:
voldria que fes maror
perque prest acabàs s’esca.