Era un frare qui passava
per davall un llantoner,
i una gota li caigué
d’oli, a damunt sa cara.
Mu mare té dues nores
que no valen dos doblers,
i en venir en Lluís d’es peix
les he de baratar amb vogues.
M’he posat mocador a’s coll
per porer fer de currete;
tenc sa dona pertenete.
vui assemblar a qui bé em vol.