Mu mare té dues nores
que no valen dos doblers,
i en venir en Lluís d’es peix
les he de baratar amb vogues.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Nores
Campos
2345
III
D’es condemnats d’infern sé
que pena los fan passar,
però no los fan segar
civada curta; estan bé.
S’altre dia, un ropit
caçava amb una pastera
ses anguiles de Cabrera,
p’es faro de formentor.
Com ho sabé es director
principal d emedicina,
amb ses dents d’una gallina
tomà es Castell d’Alaró.
I un borino ros venia,
bruixolant, de tramuntana;
amb sol calçons d’indiana
pareixia un majordom.
A davant Monti-Sion,
varen sortir, creu alçada.
Amb una rata pinyada
feren dinar per tothom.
I, en es port de Ciutadella
se va embarcar un coní
damunt s’arc de Sant Martí,
dirigit cap a Eivissa.
Un ase amb una pollissa
feia de gobernador.
Cent bous i un eriçó,
dins un barral, deien missa.
S’escarader major diu:
-Al•lots, no tengueu puput.-
I ell qui n’està més fotut
que un ase qui ha batut
un més cosser dins s’estiu