Que som de desgraciada,
Déu meu, en so festejar!
Si ho som tant en so casar,
més valdria no fos nada.
Erri, somereta,
no facis sa vaga,
que l’amo t’espera
a Son Verdolaga.
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.