Que som de desgraciada,
Déu meu, en so festejar!
Si ho som tant en so casar,
més valdria no fos nada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Bunyola
1660
III
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.
Dalt una olivera estic
coint ses olives bones.
De Llorito són ses dones
que cuien dins Son Antic.
Un temps, quan sentia dir:
“En Tal plora per amor”,
jo responia: “Ai, Senyor,
quin ignorant de fadrí!”
I ara se passa amb mi
sa mateixa funció.