‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.
Bon dia, Juana Frau.
¿Tan dematí t’has llevada?
¿Vols que t’espols sa roada
que duus en es dengue blau?
Tant m’és es xot com cabana,
com pellissa de pastor.
Jo pens en sa meva amor
qui habita dins Son Fullana.