Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
45
IV
A damunt Sant Honorat
el dimoni aperegué
a mestre Juan Fosser
i en quatre mots li digué
que se n’anàs aviat,
perque, si el fos enganxat,
no li hauria amollat
fins an es vas del Roser.
Enmig de la mar estic;
de cada part me ve una ona.
Jo la festeig petitona,
però té bon advertit.
Devers les vuit o les nou,
ja direu a sa madona
que m’entreg una fauç bona
amb un bon remànec nou.