Pensava que era un coet
que tiraven a Na Bella,
i va ser una botella
de merda per sa paret.
El senyor batle Noguera
no ho poria distingir,
i En Toni Pesta va dir:
-Ell és merda vertadera!-
Fadrinets, anau alerta
’juntar-vos en es procés,
que en es ball d’es mercaders
es fadrins hi tiren merda.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fets festius
Manacor
52
III
-Bon al•lot, ¿què fas aquí,
amb sa pellissa roada?
-Guard una trutja travada,
un porc i un porcellí.
-Porqueret de sa pellissa,
es temps que seràs porquer,
no guanyaràs cap dobler
i aniràs descalç a missa.
-Heu sortit molt furiós
anant quantra los porquers!
Jo guanyaré més doblers,
deixant es verro només,
en mig any, que vós en dos!
-No me tornaré posar
amb al•lots que no conec,
perque qualcuana me’n bec
que p’es coll no em pot passar!
Son Perot, Son Jaume Andreu,
Son Regalats, Sa Canova,
Son Sureda i Sa Cova,
Rotana i Son Pere Andreu.
Un Rei tenia tres fies, totes tres com una plata;
el Rei s’enamorà d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé, la tancà dins una cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i carn salada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el vap a la ventana.
Va veure els seus germanets que amb botella d’or jugaven
-Oh, germans, mos bons germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia,
que, el primer que n’hi durà , la corona d’or tendrà!-
Quan ne foren al replà, la veren que badaiava.
Dos àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat i sa mare condemnada.
I ella va esser salvada per tota una eternitat.