Bona amor, ¿de qui duis dol,
que duis rebosillo negre?
La mar qui per terra frega,
de lluny la fa lluir es sol.
Estimada, vós poreu
posar sa balança al fi;
estirau-la devers mi,
que no us ne penedireu.
Es dia que es fil és prim,
sa roba surt avenguda;
sa guerrera tenc menuda,
llengo- llarga i xerrim.