L’amo de Son Caparrot
el se’n dugueren amb tropes;
dones n’hi havia moltes,
emperò ploraven poc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Morts Naturals
Llucmajor
139
III
Jo voldria esser pa amb oli,
si no, sucre-esponjat,
sols per esser remolcat
de ses teves mans, Jeroni.
Si jo t’enquantr cercant goma,
a prunera o a ametler meu,
ja hauràs de tenir bo amb Déu
que no la’m pagues, Coloma!
Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.