Es dia que segam xeixa,
sa madona fa es paper.
I, si s’aigordent no ve,
es rostoi li farem créixer.

Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!

-Vaja, caminau-
va dir sa marxanda.
-No em toqueu sa randa
que la’m mastegau.