De Son Nét a Son Granada
és es meu passejar-mè,
i la causa deu esser
que hi habita qui m’agrada.
Oh boira desagraïda,
a ningú dónes remei!
En es blat poses rovei
i a mi me lleves sa vida.
Margalida, en mirar-tè
una dona hi ha qui plora
que te volia per nora
i ara es seu fii és a fora;
si no torna, no pot ser.