Un vespre, devers les onze,
damunt es puig de Tonyí
vaig veure es senyor de Graonda
que se n’anava a dormir.
El vaig veure que corria
per sa llinya de sa pleta.
Un homo amb una escopeta
se n’anava determinat
a matar un escaravat
que pescava amb sa canyeta.
De ses cames d’un moscard
en feren cinc-centes caixes;
des cap, coranta mil maces,
bones per picar espart.
D’ets uis feren criatures,
i de ses llavoradures
en compongueren banquets.
Es budell cular tengué
cinc-cents sacs de nou barcelles,
i d’ossos i de costelles
cent covos i un paner.
En Guiem Esclafader
no s’agrada d’esclafades,
i se’n menja cent fornades,
cent covos i un paner.

A un soldat donen ranxo
a’s migdia, per dinar.
Sortiu i veureu ballar
sa berganta de Son Manxo.

Margalida, en mirar-tè
una dona hi ha qui plora
que te volia per nora
i ara es seu fii és a fora;
si no torna, no pot ser.