Un homo casat no cerca
més que sembrar i coir;
i vós, com éreu fadrí,
vetlàveu fins es matí
i sols no sabíeu perque.

Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?

Oh, Pepet, si vas a França, passaràs per Mataró,
i veuràs M’Esperanceta que es pentina en es balcó.
Sa pinteta li va caure i En Pepet la va coir.
-Tengui, tengui, Esperanceta, que s’acabi d’aclarir.-
Mocadors de tres pessetes, mocadors de tres colors;
sabateta ripuntada i es tacons davalladors.
Jo me’n vaig a fora porta a fer volar es gorrió;
es meu vola i es teu no perque té una ala torta.