Un vespre, devers les onze,
damunt es puig de Tonyí
vaig veure es senyor de Graonda
que se n’anava a dormir.
El vaig veure que corria
per sa llinya de sa pleta.
Un homo amb una escopeta
se n’anava determinat
a matar un escaravat
que pescava amb sa canyeta.
De ses cames d’un moscard
en feren cinc-centes caixes;
des cap, coranta mil maces,
bones per picar espart.
D’ets uis feren criatures,
i de ses llavoradures
en compongueren banquets.
Es budell cular tengué
cinc-cents sacs de nou barcelles,
i d’ossos i de costelles
cent covos i un paner.
En Guiem Esclafader
no s’agrada d’esclafades,
i se’n menja cent fornades,
cent covos i un paner.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
56
Volum
IV
Altres cançons relacionades
-L’amo Antoni d’Aireflor,
¿a on teniu sa berganta?
-Dins es pastador qui canta;
no en té cap, de caire bo.
Que sou de desgraciades,
senyores de Felanitx!
Perque es senyors més rics
se casen amb ses criades.
Senyor batle, es rector troba
que un poc massa llarg hem fet,
que es primer qui diga “Uep”
que posi una dobla a l’Obra.
Tradicionari de Mallorca
