Oh peuet de San Bernat,
tu qui dius la veritat,
taiarem un pam i mig de cap.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
146
Volum
III
Interpretació
Els nins s’asseuen a un escalonet; un al costat de l’altre. Posen els peus junts. El qui fa el joc; va dient la cançó tocant un peuet darrera l’altre. El darrer que ha senyalat en acabar la cançó; es retira. L’amaga. Es repeteix la cançó; tantes vegades com peus hi ha. El darrer peu que queda és del nin que perd el joc. Els altres li diuen a la una: “Es gallaroto! Es gallaroto!”
Altres cançons relacionades
-Euveia, ¿que esperoneges?
¿O t’han tocada sa pell?
-¿Encara no us basta es véll?
¿sa carn i tot me festeges?
Dins un foc abrasador
va augmentant la pena mia;
i encara, per pitjor,
que es qui pot apagar-ló,
hi posa llenya i l’atia.
Mon pare que duga blat
i mu mare pastarà,
i jo amb menjar i jugar
ja tenc es jornal guanyat.
Tradicionari de Mallorca
