Oh peuet de San Bernat,
tu qui dius la veritat,
taiarem un pam i mig de cap.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
146
Volum
III
Interpretació
Els nins s’asseuen a un escalonet; un al costat de l’altre. Posen els peus junts. El qui fa el joc; va dient la cançó tocant un peuet darrera l’altre. El darrer que ha senyalat en acabar la cançó; es retira. L’amaga. Es repeteix la cançó; tantes vegades com peus hi ha. El darrer peu que queda és del nin que perd el joc. Els altres li diuen a la una: “Es gallaroto! Es gallaroto!”
Altres cançons relacionades
Jesucrist està a la taula que dñona sospirs molt grans.
-¿Què és lo que teniu, mon Mestre, que tan fort ’nau sospirant?
-Una meravella és Pere, meravella és Juan.
El Dijous Sant de la Cena, els judíos me pendran,
me duran a can Ignasi (sic), los Pilats m’hi lligaran,
i Maria Magdalena, darrere, vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera me llimpiarà la sang.
Pare nostro, Vós qui estau
en tot lo cel, poderós!
Mare de Déu, davallau,
que jo desig venir amb Vós.
S’aigo an es marge va dir:
-¿Qui és qui aquí t’ha posat?
-Es senyor m’hi ha posat,
perque et paràs d’envestir.
-Jo duc s’acte ben firmat
que en temps de l’antiguedat
ja passava per aquí.
Tradicionari de Mallorca
