Oh peuet de San Bernat,
tu qui dius la veritat,
taiarem un pam i mig de cap.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
146
III
Els nins s’asseuen a un escalonet; un al costat de l’altre. Posen els peus junts. El qui fa el joc; va dient la cançó tocant un peuet darrera l’altre. El darrer que ha senyalat en acabar la cançó; es retira. L’amaga. Es repeteix la cançó; tantes vegades com peus hi ha. El darrer peu que queda és del nin que perd el joc. Els altres li diuen a la una: “Es gallaroto! Es gallaroto!”
Mu mare, casar, casar,
que es festejar no contenta;
de tant de festejar sempre,
me n’he arribada a cansar.
Na Figuerota va dir:
-¿Vols-me tocar aquests ous?
Tant són es regidors nous
com es que varen sortir.
Amor amb amor se paga;
ja no hi ha paga millor.
¿Voleu esser ben pagada?
Pagau amor amb amor.