Moreneta a mi m’agrada,
moreneta de color,
perque sé que la blancor
en el camp és delicada,
i una moreneta no.
Adiós, blanca roseta
plena de bones colors!
No hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós.
-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.