Oh peuet de San Bernat,
tu qui dius la veritat,
taiarem un pam i mig de cap.
De jocs
Artà
Assonant
Els nins s’asseuen a un escalonet; un al costat de l’altre. Posen els peus junts. El qui fa el joc; va dient la cançó tocant un peuet darrera l’altre. El darrer que ha senyalat en acabar la cançó; es retira. L’amaga. Es repeteix la cançó; tantes vegades com peus hi ha. El darrer peu que queda és del nin que perd el joc. Els altres li diuen a la una: “Es gallaroto! Es gallaroto!”
Fadrineta hi deu haver
que no ho fa coneixedor,
i puja més sa tristor
que no es castell de Bellver.
Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Francina-Aina, conformè’t,
el Bon Jesús ho vol així;
han enviat un billet
que s’amor s’ha de morir.