Desterrat voldria estar,
garrida, baix d’es teu llit,
i a lo menos en sa nit
te sentiria alenar.
Alça ets uis, perla estimada;
alça ets uis, que Déu ho vol,
veuràs un tronxo de col
penjat a sa traginada.
-¿Vols-me dir, Josep Vivó,
tu qui vas captant pel món,
de tramuntana a mitjorn,
si aplegues per un panxó?
-Pocs n’hi ha qui s’entretenen
en fer-me la caridat,
perque molts han afinat
que lo que donen, no ho tenen.
-¿Vós que sou sa seva fia
de Mestre Josep Vivó,
d’aquell qui té tremolor
i com dorm, sempre somia?
-Si que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd.
HI veu més ell, com somia,
que vós com estau despert!