Oh Magdalena Manrella!
Ditxós qui t’alcançarà!
Bé podrà dir que tendrà
de Mallorca una poncella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desig, Estimació i afecte, Festeig, Flors, Passió i enamorament, Plantes, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3176
Volum
I
Núm de pàgina
187
Interpretació
L’interlocutor tira unes floretes a Magdalena; lloant de que és una gran amor i exclamant que qui l’arribi a fer seva haurà trobat un gran tresor! Un tresor com la bellesa i la delicadesa de les poncelles.
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
