Gent de Randa, gent de Randa,
gent de Randa són dolents.
Mal los caiguessen ses dents
la mitat per cada banda!
S’estimat és a llaurar
a sa rota d’Alcoraia;
jo voldria ser sa paia
que es parei s’ha de menjar.
Quan vaig veure pesar es pa,
ja em va fugir es talent,
vaig dir a sa meva gent:
-De modo no farà vent
de llevant o de ponent?
Ja menjarem en pastar.