Si me dius que som alia,
tots es meus ho són estats.
Val molt més esser orats
que tocats de grosseria.
Jo no tenia consol,
i alegria me donares;
en es ramell que enviares
seda negra m’hi posares
i amb això demostrares
que, en no veure'm, dus dol.
Ella mateixa s’alaba;
¿que no deu tenir veinats?
¿O deuen esser emmelats
es fems en aquella casa?