Dos puputs tenc, que puc vendre:
un negre i s’alre bragat.
Quan es negre m’ha deixat,
es bragat me torna prendre.
A Andratx diuen a la cara
a un fadrí, en no agradar:
-Fiet, vés-te’n a colgar
i comana’m molt ta mare.
Una paraula, poc costa;
i vós no la’m voleu dir.
Jo voldria ser es mantí,
món bé, de l’arada vostra.