Un poc d’amor que et tenia,
la duia damunt sa mà,
i una bufada de vent
la me va fer trabucar.
El qui no sembra, no cui,
ni escampa sa llavor.
I jo, da sa teva amor,
no en tenc, ni en desig, ni en vui.
Anit passada es rompé
es mirai amb què em mirava.
I ara, ¿ambe què em miraré,
si altre mirai no m’agrada?