Un poc d’amor que et tenia,
la duia damunt sa mà,
i una bufada de vent
la me va fer trabucar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Anatomia, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Festeig, Transformació i canvi, Vents
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2191
Volum
I
Núm de pàgina
132
Altres cançons relacionades
Com es vent se’n du ses paies
que deixa caramullet,
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me taies.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Oratget de tramuntana
alegra lo meu cosset
perquè es meu estimadet
habita dins sa muntanya.
Tradicionari de Mallorca
