Quan jo sent cantar terroles,
sempre pens en En Lluís,
jove magre i malaltís,
perque anava de veroles.
Fadrins, si voleu fadrines,
no passeu p’es carrer Nou,
perque hi ha una fadrina
qui tots es fadrins batia;
pareix un vicari nou.
M’han dit que d’aquí a Nadal
de vós se fa s’esclaflit,
i d’ençà que m’ho han dit,
es menjar no em fa profit,
i ses riaies, com ric,
no me passen d’es coll avall.