Anit passada a les onze,
vaig passar p’es teu carrer;
si m’haguesses volgut bé,
no hauries estada sorda.
Voldria me dassen noves
a Petra què s’hi deu fer.
I jo, en aquest garrover,
me consol coint garroves.
Amb ses primeres amors
som estada dissortada:
mu mare ja m’ha privada
que no vol que ralli amb vós.