L’he enfilada punt per punt,
tant m’agraden es Miquels.
En el món que hi ha set cels,
vós sou el de més amunt.
Es revells tornen uiastres;
m’hi va dir un garriguer.
Però en quant a ses madrastres,
venturós es qui no en té.
Quin solei tan emplomat
cau damunt s‘esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva
¿Déu que se n’ha descuidat?