No vui que em digues “cunyada”,
que es teu germà ja no ve.
Saps que ha d’estona que sé
que m’ho dius per fisconada!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cunyades i cunyats
Felanitx
2246
III
-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!
Jo et duc comandacions,
Margalida, d'un fadrí,
fins que ses branques d’un pi
facen ramells de murtons.
En Juanet llaurava
darrere un parei;
li va sortir el dimoni
amb so nas vermei.