S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
conhort an es qui es llamenta!
Quanta vegada el cor meu
n’és estat devers ca teva,
i tu encara no ets meva
ni sé quin compte és es teu!
Es puput vui engegar:
que se’n vagi a sa vorera,
i en haver d’espigolar,
puput, ja em vendràs darrere.