No tengueu por del dimoni,
perque ell res mos farà;
i ara, per acabar,
diguem: “Viva Sant Antoni!”

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sant Antoni Abat

Poble

Artà

Núm de glosa

278

Volum

III

Altres cançons relacionades

Ell no hi ha res com sa lluna,
en sa nit, per dar claror;
ni estel amb més resplendor
com es sol devers la una.
A Algaida n’és gent comuna,
n’és més fina a Llucmajor;
a Muntanya, es bon carbó,
i, a Lluc, s’aigo més fina.
D’estiu, com un hi arriba,
prompte està descalorat.
Solleric oli cimat,
a Consei es bon calçat,
a Maó es bon tabac,
i Binissalem bon vi.
Un homo, en anar-hí,
hi pot aplegar un bon gat!
A Artà s’hi sol fer bon drap,
i a Sa Pobla, cànyom bo;
gerretes, a Manacor,
de grans i de més petites,
i ses dones que fan pipes,
tothom a s’ofici seu.
I ses monges a Sineu,
i ses taronges a Sóller;
també s’hi fa qualque polla
i fadrí avivorat.
Un jove, quan ve cansat,
ballaria una mateixa.
A una polla com aqueixa,
un pollastre li fa aleta.
Es curros, a Sa Vileta,
i a Andratx es garbaions.
A l’Horta es carabassons,
col-floris amb bona pinya.
A Ciutat, peix de bastina
per canonges i senyors,
cavallers i regidors
i los demés empleats
que en solen esser afectats
Missèrs i procuradors,
pares, mares i doctors,
teniu la gent enfeinada,
que ara ve sa temporada
que el Govern fa posar el bou.
Durem peix a Son Alou
i la gent tendrà baldor.
I com la mar fa remor,
els bous pesquen vent en popa.
I si qualque pic li topa,
’gafa peix a trompetons.
Per bugada i bugadons,
a sa “Fonda d’es Vapor”;
cap amunt per ses Maimones,
’nirem an Es Mercadal;
per menjar tant peix com carn,
allà són bons tots es dies.
No entregueu ses pagesies
no esser per roses florides
o per clavell encarnat.
Escoltau, l’amo En Bernat;
si anau d’un clavell daurat,
només vos ne diré una:
qui vol la seva ventura,
que no deix aquell qui és nat
aquell jardí apreciat
que habita dins Sa Comuna.

-Ave Maria.
El Rei m’envia
que em doneu una fia.
-Digues an el Rei
que no hi ha fia per ell.
Torna arrera, bon caveller:
triaràs sa que voldràs.
-Aquesta vui per esposa,
per esposa i per muller,
perque pareix una rosa
coïda del sant roser.
-Que la’m tractaràs molt bé?
-Quan la reina dinarà,
en cadira d’or seurà,
un punt d’or li tiraré.
I qualque escorretjadetes,
si les ha de menester.
-Du-la-te’n.
-Aquests cabeiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol!
Aquests uiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol! etc..etc.

-Àngel de Déu, anima mia,
digau a mon Fill Jesús
si em donaria
un do que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu traspàs,
el gran Satanàs no hi sia.
-Mare mia, el veureu,
però por d’ell no en tendreu,
perque es cap li heu trencat
i el gran poder que tenia
li ho heu llevat.
-Àngel de Déu, ànima mia,
direu a mon Fill Jesús
si em donaria
un do
que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu trapàs
los apòstols hi sien.
-Mare mia, hi seran,
però no vos veuran,
perque tots dormiran.-
Sant Tomàs , qui no hi era,
sentí una veu manuel:
-Tomàs, Tomàs,
a la mia casa aniràs
i diràs
que m’hi has vista
qui me’n pujava an el cel
amb molts d’àngels i arcàngels,
sa lluna per tapins
I es sol per vestidura.
-Mare mia, no ho creuran.
-Si no ho voleu creure,
vet aquí
es cordó
de la meva santa mortaia
i los ho daràs.-
-Toc-toc!
-¿Qui és?
-Tomàs!
-Oh, Tomàs, Tomàs,
sempre ho has tingut i ho tendràs,
de riure-te’n de nosaltres.
Noltros hem vista la mort
de Nostra Senyora, i tu no.
-Antes mésm que jo l’he vista
que se’n pujava an el cel,
amb molts d’àngels i arcàngels,
i sa lluna per tapins,
i es sol per vestidura.
I, si no ho voleu creure,
vet aquí es cordó
de la seva santa mortaia.-
Sant Juan prengué la pauma
amb dos ciris clarejant,
per anar a enterra es cos
d’aquella celestial Senyora..
. . . . . . . . . . .
…que no sia ningún ni algú
que es `trevesca a tocar
es cos de Maria.-
N’hi hagué un tan atrevit:
posà sa mà sobre el llit.
Li agafà un gran foc,
un gran dolor, un gran desbarat.
Cridava com un orat:
-Los àngels i arcàngels,
voltros que sou parents
de la Senyora,
veniu-me a curar d’aquest mal.
-¿D’aquest mal, vols esser curat?
Has de sebre que Ella és verge.
Comanau-ho a Sant Pere
qui és es major del cel.-
Lo arcángel Sant Gabriel
va girar els uis an el cel
tota carregada
d’àngels i arcàngels
en el trono
de la Santísima Trinidat.
Amèn

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca