No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
133
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si tu me tires es guant,
tot d’una el recoiré
i a la cara te diré,
maldament me cost un duro,
tant si no, com si et cau bé,
que tens sa cara de suro.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
De d’allà per Can Aí
tot són parets esfondrades
caigudes i llenegades
d’En Bartomeu Gomendí.
Tradicionari de Mallorca
