Francina, el meu cor s’estella
des que amb tu no he rallat;
jo visc més atribulat
que un vaixell que s’ha negat
dins es canal de Marsella.
Jo tenc es meu estimat
en es servici del Rei,
i cada hora pens en ell
perque li tenc voluntat.
Amb so meu guiterronet
vaig encativar sa dona:
sentiu-lo quin modo sona;
alegra tot son indret.